Artana

Artana és diversitat en tots els sentits. Les roques que formen el seu territori, calcàries grises i arenoses roges, lluiten entre elles per imposar-hi els seus colors i els de la vegetació que les cobreix. Els boscos densos de pins i sureres saluden, des del regne verd i el roig, les carrasques i els pins blancs que recuperen l’espai perdut durant segles de cultiu. Els tarongers orgullosos deixen pas, des de la plana a la serra, a garrofers majestuosos i oliveres centenàries que han vist passar bona part dels esdeveniments que han viscut les civilitzacions diferents que van poblar aquestes terres.

Habitants neolítics, ibers i romans van treballar dur per a dominar la naturalesa d’Espadà, però van ser els musulmans –moriscos després– que van viure ací durant 900 anys els que, sens dubte, ho van aconseguir. L’aprofitament perfecte de l’aigua de la serra va ser el seu millor llegat: basses, assuts, pous, aljubs, molins… I fonts, moltes fonts s’estenen pel terme, la més famosa de les quals és la de Baldriana, envasada amb el nom d’Orotana. La gent del poble en beu, igual que recorre els antics carrerons: pausadament, assaborint gota a gota el llegat cultural dels seus avantpassats, sabent-se la porta d’accés a un món de naturalesa salvatge i història dilatada com al Parc Natural de la Serra d’Espadà.

Expèriences

Galeria d'imatges

Les penyes altes

Aquest és el paratge més impressionant de tots els que es poden visitar a Artana i, sens dubte, un dels punt geològics més destacats de la serra d’Espadà. Es tracta d’unes formacions immenses de roca arenosa que, de color rogenc característic, s’eleven sobre penya-segats altíssims, la presència dels quals, sobreeixint de la rambla d’Artana, deixa sense respiració qui els contempla. Les Penyes Altes constitueixen, a més, un paratge amb una gran diversitat de plantes i animals i, alhora, influït per l’activitat humana des de temps immemorials.

Església Sant Joan Baptista i museu parroquial

Es va edificar a finals del segle XIX. Tot el temple, que culmina en volta de creueria, està sòbriament decorat amb estucs daurats que repeteixen motius florals. Destaquen una capella barroca amb inscripcions exteriors interessants, caps de querubins de principis del segle XX, llenços atractius dels segles XVII, XVIII i XIX, així com una escultura d’un Crist creuclavat de Vicente Castell. Com a dada interessant, el Museu Parroquial alberga una làpida musulmana que es trobava a la mateixa església, amb una inscripció àrab que resa «Aquesta pedra la va alçar el valerós Alí Zobei. Déu és Al·là i Mahoma, el seu profeta».

Ermita de Santa Cristina

Aquest paratge popular és un gran espai format per una ermita de principis del segle XVIII dedicada a santa Cristina, patrona de la localitat; un allotjament (hui dia convertit en restaurant), un antic olivar monumental, una rambla verda i una font que ha regat les hortes des de, segons sembla, els temps dels iberoromans i a la qual els musulmans van saber traure el màxim rendiment amb la mateixa finalitat. Les suredes que envolten el paratge i la vegetació frondosa de la rambla que els travessa acaben de dotar el conjunt d’una harmonia natural única en tot el terme.

Mines de la Font de Ferro i Museu de la mineria

És l’espai miner més extens de la Comunitat Valenciana, amb quasi 5 700 metres de cavitats subterrànies. El van explotar per a la producció de ferro des de temps dels romans fins a mitjan segle XX. Va ser aleshores quan va viure l’època de més esplendor, fins que va tancar en 1963. En dues de les nou boques de mina s’estenen diversos panells que ens expliquen des dels origens de l’explotació fins a la influència en la societat artanenca del segle XX, passant per les ferramentes que s’hi utilitzaven, els plànols de les activitats, etc. Al centre urbà podreu visitar el Centre d’Interpretació de la Mineria.

El Castell

Els i les visitants més valents poden emular els antics reconqueridors cristians en la seua lluita contra els defensors aguerrits musulmans pujant per les costeres que precedeixen l’antiga fortalesa medieval –però d’origen romà o, fins i tot, anterior– d’Artana. S’hi pot accedir a través de la ruta senyalitzada pels turons de la muntanya. Restes de torres, aljubs, fosses i muralles ens esperen juntament amb unes vistes impressionants de la vall, del poble i de la serra d’Espadà, i ens fan entendre la situació estratègica d’aquest antic enclavament defensiu.

El Calvari

Des del barri del Pardinal, de carrerons tortuosos i el més antic del poble, es pot pujar fins a la via crucis que condueix, entre xiprers alts i vells i per les diferents estacions, a l’ermita del Crist del Calvari, que és, alhora, l’estació número XII. La imatge que alberga aquesta xicoteta ermita de parets blanques és molt estimada per la població d’Artana. De fet, una de les processons més multitudinàries de l’any se celebra ací el primer diumenge després de Pasqua, quan el Crist del Calvari es trasllada al poble per a, després, tornar-lo a la tranquil·la ermita.

La Cova del tronc

És la cavitat natural amb més desenvolupament d’Artana. Els fenòmens de dissolució de la roca calcària han generat, durant segles, aquesta galeria subterrània que arriba a 67 metres de profunditat i més de 450 quilòmetres de recorregut. Com moltes altres coves del Mediterrani, on naturalesa i cultura van de la mà, va ser utilitzada com a corral i hui dia alberga una colònia important de rates penades. Com a colofó, les vistes de la plana des del mirador són impressionants.

Les oliveres monumentals

Artana es coneix per molts motius, però destaca principalment per l’enorme qualitat de l’oli d’oliva que produeix. A més, l’or líquid artanenc té una llarguíssima història darrere que es reflecteix perfectament en l’edat i en el port de diverses desenes d’oliveres monumentals escampades per tots els secans del terme municipal. Són monuments vius; algunes superen els 1 000 anys d’edat i són úniques al món. Cadascuna amb la seua silueta particular, que ha vist passar molts dels grans esdeveniments de la nostra història, continuen donant el fruit més bo.

El nucli urbà

El nucli antic d’Artana mereix una visita amb calma. De clar traçat musulmà, amb carrerons estrets que giren i es recargolen des de l’església fins a la part alta, els diferents barris mostren els seus encants: antigues cases de parets encalcinades i finestres en blavet, carrers empedrats i fonts fresques i, el més curiós, infinitat de capelletes de colors de taulells sobre les parets, repartides arreu i dedicades a diferents sants i verges, que són, al capdavall, els patrons més vigilants de la vila. Hi destaquen també diverses cases d’estil modernista popular, algunes molt dignes de veure.

Forn de calç

La calç era un element indispensable en totes les cases fins a fa només algunes generacions. A totes hi havia, en un racó, un recipient amb calç. En la producció tradicional de calç hi participaven tres persones: una treia i transportava la pedra de calç, de la zona de Xautena; una altra recol·lectava la llenya dels voltants del forn, i la tercera era el calciner, qui posava en marxa el forn i coïa les pedres.

Birdwatching en Artana

A Artana hi ha un gran nombre d’espècies d’aus a causa de la seua varietat d’ambients, com les hortes històriques i el seu ancestral sistema de reg, els cultius de secà (garroferes, ametlers i oliveres, algunes d’elles mil·lenàries), les masses boscoses de la Serra d’Espadà amb sureres, pinastres i pins blancs, i una àmplia cohort d’arbustos. Els tallats de roca silícia de les Penyes Altes, lloc predilecte per als rapinyaires, són una fita geològica sense igual en territori valencià. Enmig d’aquell mosaic tan divers, podreu descobrir espècies d’uns i altres ambients.