Nules

En 1238, els àrabs assentats al castell de Nules es van rendir a Jaume I, el qual, posteriorment, va autoritzar la fundació de les poblacions de Nules i Moncofa. En 1273, Jaume I va concedir el privilegi per portar l’aigua del Millars, dret que va fer possible la transformació de grans zones del terme en horta i, a conseqüència, l’establiment d’un grup important de pobladors.
A causa de la gran influència de Gilabert de Centelles i Montcada en la cort de Pere el Cerimoniós, el senyor de Nules va assolir d’aquest monarca la confirmació del dret d’aigües i celebració de mercat, així com el privilegi de tindre un embarcador a la platja de Nules i la celebració d’una fira anual de quinze dies.
En 1375, amb motiu de la guerra contra Pere el Cruel de Castella i el gran perill en què es va veure tota la comarca de la Plana, envaïda pels castellans, Nules es va veure molt afectada i els habitants van acabar abandonant-la. Posteriorment, Pere el Cerimoniós va autoritzar la fortificació de la vila de Nules.
A mitjan segle XVI, el Consell de la vila de Nules, junt amb els de Moncofa, La Vilavella i Mascarell, poblacions que formaven la baronia de Nules, va iniciar un plet contra els comtes d’Oliva i els senyors de Nules, amb la finalitat de passar a la jurisdicció reial. Això es va aconseguir en 1582, per la qual cosa, Nules es convertia en vila reial i s’hi van nomenar un batlle i un justícia reials que administraven i ostentaven el poder civil i criminal a tota la baronia.
Amb l’expulsió dels moriscos, la baronia de Nules va perdre quasi la tercera part de la seua població, per la qual cosa les pèrdues que els Centelles van patir van ser l’excusa per a tornar la baronia a la jurisdicció dels antics senyors, amb el títol de marquesat de Nules.
Durant la guerra de Successió, Nules va ser una de les poques poblacions de l’antic Regne de València que va donar suport al pretendent francés i va suportar l’ocupació de l’exèrcit borbònic. Per aquest motiu, Felip V li va concedir els títols de Molt Lleial i Fidelíssima i tindre escut propi.

Expèriences

Mascarell: Ciutat amurallada

Des de 12 € (grup mínim 20 persones)

Previous slide
Next slide

Galeria d'imatges

Mascarell

Xicotet recinte fortificat, únic a tota la Comunitat Valenciana, que va passar a ser un annex de Nules a finals del segle XIX. Aquest conjunt, declarat BIC, té un jardí de creació recent que contribueix a generar un espai acollidor al voltant del recinte. Actualment, aproximadament 200 persones encara viuen a Mascarell.
És una població amb origen lligat a l’expulsió de la població musulmana de la veïna localitat de Borriana. El primer document que es té del poblat data de 1310. Jaume I va expulsar els moros de Borriana i aquests es va establir en el límit entre Nules i Borriana (Mascarell). Mascarell va quedar quasi despoblada després de l’expulsió dels moriscos i fins a ben entrat el segle XVIII no es va superar la crisi.
Hi destaca la casa consistorial de finals del segle XVIII, de proporcions reduïdes però equilibrades i dignes, i l’església parroquial de finals del XVII, que té esgrafiats interessants semblants als de l’església de la Sang. La muralla està feta de morter, terra i maó, i al centre de cada costat té una torre. Mascarell té dos accessos, als costats est i oest, i té planta quasi quadrangular.

L'estany

El paratge de L’Estany, declarat Paratge Natural Municipal des de 2004, és un dels nostres paisatges naturals més ben conservats i amb més afluència turística. Es tracta d’una llacuna d’una superfície de 2,7 hectàrees, que ens queda del que en el passat va ser una gran albufera amb connexió directa amb la platja.

Benicató

Era una vila romana rural important i, alhora, una explotació agrícola i residencial. Se situa als voltants de la ciutat, entre les hortes de tarongers actuals, a aproximadament 2,5 quilòmetres de la línia de costa actual. Va estar habitada entre el segle I aC i el IV dC, i el seu període d’esplendor va ser el segle II dC.

Museu de Medallística Enrique Giner

És l’únic museu d’Espanya dedicat a l’art de la medalla i està basat en el llegat de l’escultor Enrique Giner. Està ubicat a l’antiga ermita de Sant Miquel, el Fort, del segle XVIII. El Museu, inaugurat en 1995, es pot considerar un referent a la Comunitat Valenciana.

Convent Carmelites Descalços

Església de planta de creu llatina amb cúpula i capelles laterals, comunicades per una girola. L’església està precedida per una plaça amb murs de pedra i decoració de boles i piràmides manieristes. Està considerada un dels màxims exponents de l’arquitectura dels carmelites descalços arreu de l’Estat.

Capella de la Nostra Senyora de la Soledat

Construïda entre 1757 i 1769, de planta centralitzada, es pot considerar el màxim exponent del rococó de la comarca.

Església arxiprestal de Sant Bertomeu i Sant Jaume

D’estil eclèctic historicista, és obra de Julián Fournier.

Teatre Alcázar

De l’any 1954, amb un estil eclèctic i elements historicistes i déco.

Museu d'Història

Ubicat a l’antiga església de la Sang, exposa peces d’interés arqueològic, artístic i etnològic procedents de la zona pertanyent a l’antic marquesat de Nules.

Ermita de sant Miquel (El Fort)

Capella construïda per Antonio Gilabert, procedent del neoclàssic valencià. En 1811 les tropes del general Suchet la van ocupar durant la Guerra de la Independència i la van fortificar per a convertir-la en caserna de les tropes franceses. Per això l’ermita es coneix amb el sobrenom d’«El Fort». Actualment, alberga el Museu de Medallística Enrique Giner.

Església de la Sang

Església de planta de reconquesta, tot i que és d’estil gòtic tardà.

Església de la Immaculada

Construïda en la primera meitat del segle XVIII, conta amb decoració similar a la capella de la Soledat.

Ermita de Sant Joaquim

D’inicis del segle XX, estil neogòtic

Capella de Sant Blai

Antiga capella de l’Hospital, té l’origen en els inicis de la ciutat.

Birdwatching en Nules

Els Estanys i marjals de Nules són zones humides de gran valor i biodiversitat. Constitueixen refugis per a ocells aquàtics residents i nidificants, que passen ací el seu període de cria en els mesos de primavera i estiu. La seua proximitat a la costa també suposa un punt clau per a les aus migradores, que descansen ací abans o després de creuar la Mediterrània en els seus llargs viatges entre Àfrica i Europa. Les torberes, llacunes i cultius hortícoles de Nules són, per tant, ideals per a l’observació d’una gran quantitat d’espècies.