La Vall d’Uixó

A la vall del riu Belcaire, especialment al costat de les coves de Sant Josep, hi ha vestigis de presència humana des del Paleolític, quan grups de caçadors recol·lectors ven fer de les coves del paratge la seua llar. Ibers i romans es van establir al municipi, però hem d’esperar a l’època andalusina perquè es començara a formar el centre urbà que ara coneixem.

A l’ombra del castell d’Uixó, que dona nom a la ciutat, un rosari d’alqueries es distribueix al llarg de la séquia que acostava l’aigua de les coves de Sant Josep i que, segurament, van traçar els romans. A partir de la conquesta de Jaume I, es consolida la població, on hi ha mercat cada divendres des de 1310 per privilegi reial.

Des del segle XV, la localitat passa a dependre del duc de Sogorb en la figura de l’infant Enric, nebot d’Alfons el Magnànim, que va tindre un palau a l’actual plaça de l’Àngel. A partir del segle XVII, aquestes alqueries s’unifiquen en dos nuclis urbans, al voltant de dues parròquies històriques que marquen la idiosincràsia del poble: el Lloc de Dalt i el Lloc de Baix, la parròquia de l’Àngel i la de l’Assumpció, respectivament. Amb el final de les guerres carlines, ja en el segle XIX, la Vall d’Uixó pateix un procés d’industrialització entorn del calcer, que culmina amb la instal·lació de la fàbrica Segarra.

Tota aquesta història fa de la ciutat un centre de serveis important, rica en cultura, amb un calendari festiu important. Una ciutat diversa i hospitalària.

Galeria d'imatges

Coves de Sant Josep

Les coves de Sant Josep són el riu subterrani navegable més llarg d’Europa. Una joia natural única que permet endinsar-se en les entranyes de la serra d’Espadà a través d’un camí traçat per l’aigua durant mil·lennis. A més d’un paisatge subterrani privilegiat, les coves de Sant Josep i el seu entorn són un enclavament cultural importantíssim, amb pintures i gravats prehistòrics a l’entrada de la cova únics a tota la comarca i declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO, o el poblat ibèric de Sant Josep, junt amb l’ermita barroca de la Sagrada Família.

Fa molts anys, el paratge de Sant Josep va servir d’assentament als habitants que poblaven la vall, per la qual cosa no es coneix una data concreta del descobriment del riu subterrani. La cova va estar habitada fa més de 15 000 anys (Paleolític Superior), com es pot constatar gràcies a les pintures rupestres i les restes que es van trobar a l’interior.

La visita té una durada aproximada de 45 minuts i la temperatura és de 20 ºC durant tot l’any. També s’hi pot practicar l’espeleocaiac, una manera distinta i única de visitar un riu subterrani. A l’estiu se celebra el Singin’ in the Cave, un festival de música amb marca Mediterranew Musix.

www.covesdesantjosep.es

Poblat de Sant Josep

Conjunt arqueològic declarat Bé d’Interés Cultural per Ordre Ministerial del 07/04/1981 (BOE, 14/04/1981). El poblat de Sant Josep està situat dalt del turó del mateix nom; es va construir en l’Edat del Bronze, encara que va tindre la seua època d’esplendor durant les etapes iberes i a finals de l’Imperi romà. L’assentament inclou un recinte xicotet emmurallat i protegit per torres de planta quadrangular, els vestigis de tres de les quals encara s’hi poden veure.

La muralla es va alçar amb base de maçoneria. Obra feta amb pedres desiguals i ajustades, és de dimensions xicotetes i només té excavada una mínima part. Així i tot, és un bon exemple d’urbanisme ibèric, ja que s’hi conserva una bona part de l’acròpolis, un gran fragment de muralla (més de 40 m), dues torres quadrades, carrers, escales i restes d’haver estat habitat. Es pot visitar l’interior del jaciment concertant visites guiades a l’oficina de turisme (Tourist Info).

Línia XYZ i sendes de muntanya

Recórrer les sendes de la Vall d’Uixó, a més d’esport i naturalesa, ofereix atractius patrimonials, amb torres i castell musulmans o restes dels usos agrícoles i ramaders tradicionals, com arquitectura de pedra en sec. Aquest recurs cultural, que ha sigut reconegut com Bé Immoble de Rellevància Local per la Generalitat Valenciana i al qual, en els últims anys, se li està donant valor des d’un punt de vista turístic a diferents municipis, és patrimoni que té com a origen la Guerra Civil espanyola.

Recorrerem un xicotet tram de la senda que hem habilitat per les restes de fortificació de la línia XYZ, que va construir el govern constitucional de la República espanyola per frenar l’avançament de les tropes colpistes del general Franco. Un xicotet tram que ens permetrà apreciar els valors patrimonials i paisatgístics que ofereix aquesta senda.

Recorregut urbà Camí de l'Aigua

Proposem recórrer el centre urbà seguint el traçat de l’antiga séquia mare, que ix de les coves de Sant Josep. Durant el recorregut, trobem diversos conjunts patrimonials: conjunt d’aqüeductes d’Aigualit, d’origen romà, amb molins medievals; barris d’origen musulmà com l’Alcúdia o Seneta; torre musulmana de Benissahat; església de l’Àngel, amb frescos del segle XVIII, obra de José Vergara; església de l’Assumpció, amb una arquitectura neoclàssica imponent, en què destaca la torre campanar; cases pairals, com el palau de Vivel o la casa del compte de Ripalda, cisternes, safarejos… A més d’un patrimoni industrial important.

Sendes de muntanya

La Vall d’Uixó té una xarxa de sendes important, entre les quals destaquen les dues homologades: la PR-V-164, que parteix de les coves de Sant Josep, i la PR-V-241. A més de conéixer la naturalesa i els valors paisatgístics del municipi.

Birdwatching en La Vall d'Uixó

En la part alta del riu Belcaire trobem una gran varietat de paisatges. La unió de zones rocoses escarpades amb alts tallats als peus dels quals discorre el riu; les masses forestals pròximes de la Serra d’Espadà, així com les grans àrees de cultiu, fan d’este municipi un lloc ideal on trobar ocells de diverses famílies i característiques, algunes d’elles de gran interés. Des d’ací podeu entrar al Parc Natural de la Serra d’Espadà, zona muntanyenca que destaca per la seua singularitat geològica i florística, que alberga poblacions nidificants de 22 espècies d’aus, i que és especialment important per a la conservació dels rapinyaires.