Almenara

Almenara desperta cada dia amb el record que han deixat diferents civilitzacions al llarg dels segles; prova d’això és el centre històric, antany emmurallat, el castell que encara vigila la vila des de la seua ubicació privilegiada, quasi inaccessible, però també altres llocs de bellesa singular com ara Els Estanys o la tranquil·la platja que s’estén al llarg de tres quilòmetres de costa, la platja de Casablanca.

Si bé és cert que el topònim actual de la població és d’origen àrab (la talaia), hi ha vestigis de les civilitzacions ibera i romana amb jaciments arqueològics com ara l’Abric de les Cinc, el Punt del Cid, Casablanca, la Corona i la Muntanya Blanca, amb una sèrie d’estructures arquitectòniques identificades amb un temple de Venus i amb mausoleus.

L’any 1238, el rei Jaume I va assetjar Almenara, ja que es tractava d’un lloc considerat estratègic per a la conquesta de València. Després de la conquesta cristiana, Almenara va passar a ser patrimoni reial, però en 1292 Jaume II la va vendre, junt amb la Llosa, Quart i Xilxes, i es va crear la baronia d’Almenara. Posteriorment, aquesta baronia passaria a ser el comtat d’Almenara.

En 1521 s’hi va esdevindre la que es coneix com la Batalla d’Almenara, que va significar la primera derrota que els agermanats van patir i la pèrdua de control de les comarques castellonenques.

En el segle XVI la ciutat va ser fortificada. Actualment, el recinte emmurallat està restaurat, encara que només hi queden dues de les sis torres inicials. El centre urbà està presidit per l’església dels Sants Joans, del segle XVIII.

En el segle XX, Almenara destaca pel seu paper estratègic durant la Guerra Civil i per la creació de la Línia XYZ, que discorria des de Santa Cruz de Moya (Conca) fins a La Llosa (Castelló); i era la franja més fortificada de la Batalla de Llevant i l’escenari de les principals batalles que tenien per objectiu frenar l’avançament franquista cap a València.

Expèriences

Viu la millor experiència kàrting

Des de 12€ per tanda de kart

Previous slide
Next slide

Galeria d'imatges

Castell d'Almenara

Alçat sobre vestigis grecoromans, el castell d’Almenara és un complex defensiu de grans dimensions en què destaquen dues torres, Bivalcadim i Bergamuza, situades als dos costats del cos central i que es coneixen popularment com «l’Agüelet» i «l’Agüeleta».
La seua importància estratègica raïa en la situació que ocupava, a mitjan camí entre la plana litoral de Castelló i València i el corredor natural que conduïa fins a Aragó, fet que va aprofitar Jaume I per a reconquerir el castell a l’alcaid almoràvit de Xàtiva, qui s’hi trobava refugiat i, des d’allí, llançar les seues tropes cap a la reconquesta de la ciutat de València.
El castell es pot visitar. Actualment, conserva part del recinte exterior amb defenses que es disposen escalonadament i murs de contenció forts de la plataforma principal.

Muralles

El centre urbà d’Almenara formava un rectangle perfectament construït i, en la segona meitat del segle XVI el van envoltar amb un mur d’1,5 metres de gruix i 5 metres d’alçària que va dissenyar l’arquitecte mossén Miquel de Santander i que es va mantindre fins a finals del segle XVIII.

Hui en dia, s’hi conserven restes de dues de les sis torres que protegien les muralles i, de la resta del recinte emmurallat, trams de llenços de mur al carrer de la Cisterna, en interiors d’algunes cases i al carrer del Molí.

Església parroqual dels Sants Joans

L’edifici actual s’eleva sobre les restes del que fora l’antic temple del poble, construït en 1528, però té més perímetre, ja que també comprén part de la superfície on s’alçaven l’anomenada Plaça Vella, el pou públic, el forn de la vil·la, l’antiga casa consistorial i, fins i tot, la presó. Per deixar constància de l’existència de les restes del pou, que datava de 1532, s’hi va col·locar una inscripció en llatí en un dels murs laterals del temple, la qual diu: «H I C A L T V S P V T E V S S V P E T R A C L A V D I T V R I S T A» («Davall d’aquesta pedra es tanca un pou alt»). L’antic pou públic, que era de pedra tallada, es va salvar col·locant dos arcs de maó forts sobre els quals descansa el mur, de manera que queda la meitat externa del pou al carrer, mentre que l’altra meitat és la base esquerra de l’arc que suporta l’estructura de l’església.

D’aquesta manera, el temple s’alça aïllat d’altres construccions. La construcció del temple actual es va iniciar el 15 d’agost de 1721 i va finalitzar el 21 de setembre de 1737, dia en què es va dur a terme la benedicció del temple.

El temple presenta una torre campanar rematada amb una creu bola. La bola és de fusta folrada de ferro (obra d’un fuster de Sagunt, Antonio Peña), mentre que la creu, de ferro també (obra del manyà d’Almenara Pedro Ferrer), té a l’interior relíquies de diversos sants. La creu pesa aproximadament 171 quilos. El campanar, a l’interior, alberga quatre campanes: Sant Joan Evangelista (la més gran), Santa Maria (la mitjana), Santa Bàrbara (la menuda) i Sant Josep (el simbolet). Totes es van beneir el 19 d’agost de 1735.

Es tracta d’un temple d’ordre compost de dimensions considerables (25,80 metres de longitud, 20 metres d’ample i 25 metres d’alt), amb façana de carreus, adornada amb marbre blau. Presenta dues portes d’accés: la principal, per la plaça de l’Església; la lateral, pel carrer dels Sants Joans.

Estanys d'Almenara

A l’est de la població, de camí a la platja entre camps de cultiu, hi ha els Estanys d’Almenara, un aiguamoll d’alt valor ecològic.

Aquesta zona forma part de l’antic i extens aiguamoll que recorria les costes valencianes. Es tracta de tres llacunes d’aigua dolça de dimensions considerables enclavades a la marjal d’Almenara. L’aigua transparent i neta brolla de manera natural a l’Ullal de Cavanilles provinent de la serra d’Espadà, de manera que l’aigua s’hi manté durant tot l’any.

Els Estanys serveixen de refugi a aus com ara el bernat pescaire, el collverd, el camallarga negre, el martinet i una infinitat d’aus que paren ací durant la migració. Cal destacar la importància de la vida davall de l’aigua amb espècies com l’anguila, la tortuga de rierol, el petxinot o el samaruc, que han pogut resistir el pas dels segles.

Trobem a l’entorn vegetació típica de marjal com ara la ruda de marjal, el lliri groc i l’argelaga, entre altres.

Creu gòtica o de terme

Es troba a la plaça de la Constitució. Segueix el model de creus monumentals representatives de l’Edat Mitjana. Feta de pedra calcària, la base està formada de quatre files de pedres i tres suports circulars on comença una columna octogonal de tres seccions. El primer suport consta de dèsset peces; el segon, d’onze, i el tercer, de huit peces de pedra calcària o roja.

La creu es va destruir en 1936 i reconstruir posteriorment en 1939 amb gres artístic d’alt foc i es va decorar amb colors naturals. El capitell original era un poliedre hexagonal de 75 centímetres d’alt per 60 d’ample. Com que es va perdre, al seu lloc es va col·locar una creu de ferro forjat. També la part de la columna es va disminuir 35 centímetres.

Museu Molí d'Arròs

El Museu del Molí d’Arròs és un dels emblemes d’Almenara, molt lligada amb aquest cereal.

Les terres de la marjal d’Almenara, que estan entre els termes de Sagunt i Moncofa, van propiciar el cultiu de l’arròs durant anys.

L’edifici es va construir en 1753 com a magatzem de palla i també com a allotjament per a les tropes. Més endavant, en 1850, està documentat com portatge, un lloc on es recol·lectava el dret de pas.

En 1889, es va utilitzar també com a magatzem de taronges i ja en 1914, el propietari, Antonio Ferrando, va obtindre els permisos per a instal·lar-hi els motors per a produir arròs i es va convertir en el que hui dia conservem i podem visitar.

Centre d'interpretació de la Línia XYZ

El centre d’interpretació de la línia XYZ pretén, a partir del patrimoni material de la Guerra Civil, introduir el visitant en el coneixement i la percepció històrica del conflicte i, alhora, donar valor al llegat històric més enllà dels documents escrits i altres fonts, és a dir, a partir de l’observació de les restes existents i de les causes que en determinen l’existència.

Paratge Natural d’Els Estanys
centrexyzalmenara@gmail.com
Tel.: 620 557 471

Platja Casablanca

La platja de Casablanca ha sabut combinar tradició i modernitat respectant les seues característiques principals: amplària, tranquil·litat i la importància mediambiental de les dunes, que tenen una protecció especial per les característiques que tenen i que han sigut delimitades i senyalitzades.

Una platja amb una extensió d’1,5 km d’aigües blavoses preparades perquè es disfruten tant en èpoques estivals com en les jornades més càlides.

La qualitat de les aigües, dels serveis i les instal·lacions es reflecteix en la bandera blava que any rere any s’hi atorga.

Un lloc perfecte per a degustar a l’aire lliure, a terrasses, bars i restaurants, la millor gastronomia i disfrutar de multitud d’espais i activitats d’oci, culturals i esportives que es duen a terme durant l’època estival.

Una manera tranquil·la de conéixer la platja de Casablanca és passejar pel Sender Blau, una ruta pensada per a disfrutar d’un passeig agradable vora mar que s’inicia al mirador, passa per la zona salvatge, creua el barri antic tradicional mariner, amb cases pintoresques, i finalitza a la microreserva, on es pot disfrutar de la flora i la fauna autòctones, entre les quals destaca un eucaliptus de 120 anys d’antiguitat.

Safareig municipal

Casa museu de Santa Genoveva Torres

La casa que va veure nàixer santa Genoveva Torres s’ha convertit en museu per donar a conéixer els visitants com era una casa típica valenciana a principis del segle XX.
S’hi recullen totes les seues pertinences, així com utensilis domèstics i agrícoles.

Birdwatching en Almenara

Les llacunes, marjals, torberes i prats d’Almenara constitueixen un aiguamoll catalogat de gran valor i biodiversitat. Són refugis per a ocells aquàtics residents i nidificants que passen ací el seu període de cria en els mesos de primavera i estiu. La seua proximitat a la costa també suposa un punt clau per a les aus migradores, que descansen ací abans o després de creuar la Mediterrània en els seus llargs viatges entre Àfrica i Europa.
A més, a Almenara tenim amplíssimes platges d’arena amb sistemes dunars i una microreserva de flora, que es conserven en bon estat, i on es poden observar multitud d’ocells marins de famílies molt diverses, adaptades a la vida en diferents ecosistemes que són, malauradament, cada vegada més escassos.