Alfondeguilla

Els primers nuclis que es van establir a l’emplaçament actual van ser romans, dels quals hui dia queden restes. Més endavant, amb la dominació musulmana, el castell de Castro i la població van tindre un paper important en la resistència a la conquesta cristiana. Va ser centre de resistència en diverses fases de la seua història. En el s. XX, aquesta zona va tindre importància en la contesa de la Guerra Civil espanyola i va ser l’últim reducte del front de l’Ebre en què l’exèrcit republicà va cedir davant dels nacionals.

A Alfondeguilla també hi ha hagut una important activitat artesana, com ara la fabricació d’aixereta (trena d’espart), que utilitzaven les dones per a elaborar espardenyes d’espart.

Recorregut urbà
A Alfondeguilla destaquem l’estructura pintoresca dels carrers angostos i empinats. El poble té dues entrades: una per l’avinguda de Betxí i l’altra pel carrer Major, principal del poble, que desemboquen a la plaça on hi ha l’església parroquial de Sant Bertomeu. A continuació, la part més antiga de la població, anomenada Castellet. El Calvari, situat als afores de la població, també forma part del conjunt arquitectònic.

Paisatge
Per la situació geogràfica, el municipi té un clima temperat durant tot l’any i això afavoreix el desenvolupament de la flora mediterrània i l’assentament de fauna autòctona. A més, Alfondeguilla alberga una joia al terme municipal: el Parc Natural de la Serra d’Espadà. És un espai natural impressionant, segon de la Comunitat Valenciana en extensió i del qual alguns municipis del sud de Castelló Mediterrani en són guardians, entre els quals hi ha Alfondeguilla.

Expèriences

Previous slide
Next slide

Galeria d'imatges

El castell de Castro

Fortificació àrab, construïda poc abans de l’era cristiana. Era una torre de vigilància, les restes actuals de la qual pertanyen a la civilització islàmica i estan abandonades. L’emplaçament es troba en un penyal al cim homònim, a 789 metres sobre el nivell de la mar, i està estratègicament situat entre dos barrancs profunds.

El Castellet

Trobem el castell d’Alfandech, d’origen àrab, darrere del poble al barri del Castellet.

El Calvari i l'ermita d'Alfondeguilla

Enclavada a la falda de la muntanya, darrere del poble, a la part alta, va ser rehabilitada després de la Guerra Civil, ja que va patir diverses destrosses.

 

Nevera de Castro

Construcció per a l’emmagatzematge de neu i posteriorment obtenció de gel (neu recollida de les proximitats del castell del mateix nom). També conegut com «Pou de neu», es va construir a 800 metres sobre el nivell de la mar i consta d’un pou circular de 12,50 metres de profunditat amb capacitat per a 420 m3. Arreu de la Comunitat Valenciana n’hi ha entorn de 200 neveres d’aquest tipus, cinc de les quals estan catalogades en aquesta serra d’Espadà.

Fonts

Al terme municipal hi ha les fonts de Cabanelles; la Figuera, al barranc de les Vinyes; el Flare, al principi del barranc d’Eslida; el Gos, a prop de l’Aigualit; de l’Hedra, a les penyes del castell de Castro; de Marc, al barranc d’Eslida; de Montesinos, al barranc de les Vinyes, i la Penyeta, al barranc de Castro.

Festes

Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier

Festes patronals de caràcter religiós que se celebren el segon diumenge i dilluns del mes de novembre en honor de sant Bertomeu i sant Francesc Xavier. També hi ha la fira de productes de la zona per venda ambulant.

 

La Nostra Senyora de l’Assumpció

S’esdevenen durant la setmana del 15 d’agost i principalment s’hi exhibeixen banyats i s’hi celebren nombroses revetlles.

 

Processó al Calvari

Se celebra el tercer diumenge de novembre, amb processó al Calvari i missa a l’ermita. A aquesta festa hi van moltes persones, fins i tot d’altres pobles, ja que hi ha molta devoció pel Crist; cada any la festa la fan famílies, quintes o grups d’amics.

 

Setmana Santa

Representació de la passió la nit del dissabte anterior al Diumenge de Rams, amb recorregut pel centre històric de la població fins al Calvari, a càrrec del grup de teatre Mans Obertes.

Birdwatching en Alfondeguilla

Al Parc Natural de la Serra d’Espadà poden trobar-se més de 100 espècies d’ocells pertanyents a 30 famílies diferents. Els boscos de sureres i pinastre, les zones de sotabosc amb el seu riquíssim matollar mediterrani, els humits i selvàtics barrancs, les hortes històriques i els seus sistemes de reg d’incert origen, els secans i les escarpades penyes silícies del curs alt del riu Belcaire, conformen un mosaic idoni per als ocells, entre els quals destaquen les espècies forestals i, especialment, els rapinyaires diürns i nocturns.