Xilxes
El municipi de Xilxes està a 27 km de la capital de la província, Castelló de la Plana, i a 38 km de la ciutat de València. El terme municipal té una superfície de 13,04 km2 amb una altitud de 7 m sobre el nivell de la mar. Xilxes és una població preciosa de clima càlid, típic de la costa mediterrània, que compta amb un centre històric i un poblat marítim. Un dels seus pilars bàsics és el turisme familiar, accessible i esportiu. Es tracta d’un municipi que s’identifica amb la tranquil·litat, la calma i l’harmonia que ens ofereixen les tranquil·les platges, on practicar esport i disfrutar dels serveis de la nostra platja accessible, del passeig marítim, o de les diverses activitats culturals que es duen a terme a la biblioplatja. La riquesa de l’entorn natural del terme municipal crida a recórrer-lo per sendes i camins rurals, i a degustar la nostra gastronomia típica mediterrània afavorida pels productes de la nostra horta local, com el meló de Xilxes. Produït a la nostra marjal amb tècniques d’antany, aquest producte és una de les nostres senyes d’identitat. Xilxes es pot visitar amb tranquil·litat recorrent els carrers per a vianants, tals com el carrer Major, de l’Arbelló, de l’Església i la plaça d’Alfons XIII, la necròpolis cristiana (del segle XIII al segle XVIII), el temple parroquial (Assumpció de Maria, finals dels s. XVII) i la font de la Unió, la primera que va abastir aigua potable a la població (1916), que estan ubicades a la plaça d’Espanya, on hi ha l’Ajuntament. Als afores se situa la zona d’oci i paellers, on es pot gaudir de la naturalesa, i a 3 km de la població hi ha les platges les Cases i els Cirerers. Platges d’arena fina i cantells rodats en alguns trams de pendent suau i profunditat moderada, amb una plaça central de la qual ix un mirador amb boniques vistes a la mar i trencs d’alba esplèndids.
Expèriences
Ruta Castelló Mediterranean en 3 etapes cicloturístiques
Des de 476€ /persona
Xilxes histórica
Des de 12 € (grup mínim 20 persones)
Galeria d'imatges
Església parroquial de la Nostra Senyora de l'Assumpció
Cap a 1685 es va construir una església nova de proporcions més grans sobre el solar on hi havia l’església antiga i la casa badia. N’hi ha constància documental des del segle XIV en el testament de Gilabert de Centelles (1365) amb advocació a la Verge Maria. A causa del front de guerra de la línia XYZ situat a la zona, l’organisme Regiones Devastadas va evacuar i reconstruir el poble, ja que més del 75 % estava destrossat. El 25 d’octubre de 1945 va inaugurar l’església el bisbe de Tortosa (diòcesi a la qual pertany fins a 1960). Planta contrareformista d’una sola nau i capelles laterals comunicades entre elles i situades als contraforts. La façana és un mur rectangular de maçoneria reforçat amb pedra al lateral i rematat amb boles herrerianes. Abans de la reforma de Regiones Devastadas, l’església presentava dos estils, barroc (s. XVII) i neoclàssic (s. XVIII), ara unificats. A l’interior, destaca l’altar del patró Santíssim Crist de la Jonquera, que guarda la imatge original de 1625, l’altar de Sant Vicent Ferrer, i l’altar central dedicat a la Verge de l’Assumpció, reconstruït per Regiones Devastadas a semblança de l’anterior, que procedia de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats de València. A principis de 2007, després de tres anys d’obres, va finalitzar la restauració de l’església per fora i per dins.
Necropolis Cristiana Xilxes
Principals restes del cementeri cristià medieval trobat durant les obres de millora del carrer de Joan Carles I en 2007, que daten entre els segles XIII i XVIII. En destaquen les sis esteles discoïdals que es poden veure al recinte vidrat. S’hi distingeixen dues fases, una que comprén des del s. XIII fins al s. XV, on es trobaven les esteles, i una altra que comprén des del s. XVI fins al s. XVIII, on destaquen tres conjunts monetals importants i restes dels enterraments, com ara rosaris, medalles i crucifixos.
Font de la Unió
És un dels elements més representatius del poble, ja que va ser la primera font que va proveir aigua potable als seus habitants en 1916. Es va reconstruir en 1986. El nom de la font de la Unió se li va assignar pel treball que van dur a terme en aquella època els habitants del municipi, ja que foren ells qui la van construir; amb aportacions econòmiques, amb les pròpies contribucions com a jornalers o amb les cavalleries. L’encant de la font de la Unió rau en el lloc on es troba, a dos metres per sota del nivell de la població. En 2016, se’n va celebrar el centenari amb millores en la construcció i diversos actes culturals.
Ermita Crist de la Junquera
Situada entre tarongers a dos km del nucli de la població al camí del mateix nom, es va construir en l’any 2000. Senyalitza el punt on els germans Pere i Joan Margalló van trobar la imatge del Crist, patró del municipi, el 18 de gener de 1625. És de planta de creu llatina romana, està formada per una nau longitudinal orientada a l’est, un creuer transversal en direcció nord-sud i un presbiteri circular a la part oest de l’edifici. La coberta és de voltes de canó de mig punt per a les naus, que donen origen a la volta per aresta per l’encontre de la longitudinal i el creuer. L’absis està cobert per una volta de quart d’esfera semicònica. La façana remata en frontó curvilini amb cornisa de rajoles que engloba l’espadanya amb campana i creu de forja. La porta d’accés és ampla, de fusta, i insereix en arc de mig punt amb dovelles grans i desiguals. A sobre, s’obrin dues grans finestres, també de mig punt, i un nínxol amb teatret ceràmic on es representa el descobriment del Crist. Uns taulells amb el nom de l’ermita i l’any en què es va construir en completen la decoració.
Antic safareig municipal
Situat a l’entrada del municipi, data de 1924, i es va construir per aprofitar les aigües de la veïna Font de la Llosa; s’utilitzava per a llavar la roba abans que s’introduïra l’aigua potable a les cases. Va ser restaurat en 1941 per Regiones Devastadas i a partir dels anys seixanta va quedar en desús. Originàriament, feia 22,5 x 7 m, però en 1997 es va reduir a una tercera part, a causa de la construcció de la circumval·lació actual.
Cases de regiones devastadas
A causa de la línia XYZ situada a la zona, Xilxes va patir la destrucció d’una bona part de la població durant la Guerra Civil. Durant la dècada de 1940, la Direcció General de Regiones Devastadas va dur a terme una sèrie d’actuacions de remodelació al nucli urbà, entre les quals hi havia la construcció de carrers nous. Per això, s’hi poden observar diferents tipologies d’habitatges als carrers de Màrtirs/bisbe Benvingut i arquitecte Romaní/Sant Isidre, que es destinaven a jornalers i agricultors. El conjunt es completava amb les cases per als mestres a la plaça del Santíssim Crist de la Jonquera.
Mirador
Emblema turístic del municipi situat al passeig Marítim. És un espai que s’endinsa uns metres dins de la mar, ideal per a gaudir de la immensitat de la mar i veure eixir el sol a l’estiu.
Plaça del Santíssim Crist de la Jonquera
Deu el nom al patró de la localitat. Els bells jardins que la formen es distribueixen en dos cercles concèntrics, en el menor dels quals podem trobar una pèrgola encantadora de fusta. La plaça és, a més, el lloc de benvinguda al viatger i un espai de referència en la vida social del municipi. Cal destacar que, en un dels laterals de la plaça, hi ha l’estació de tren, inaugurada el 16 de setembre de 1863, i que encara conserva part del seu aspecte original.
Paellers els plans
Lloc d’oci on hi ha ombra, taules i bancs, paellers i zona recreativa per a tota la família.
Birdwatching en Xilxes
A la platja de Xilxes, principalment d’arena i amb dunes que alberguen espècies de flora úniques, ens esperen multitud d’ocells d’ambients litorals i migradors. A més, els arrossars i les marjals, pertanyents a un aiguamoll protegit, constitueixen refugis per a ocells aquàtics residents i nidificants, que passen ací el seu període de cria en els mesos de primavera i estiu. Són multitud d’hàbitats diferents ideals per a l’observació d’una gran quantitat d’espècies.
