Moncofa
Moncofa és mar, Moncofa són platges; estirar-se al sol, escoltar el murmuri de les ones quan trenquen a la vora mentre la brisa marina suau et colpeja el front. És moment de deixar-se portar pels sentits. Al llarg dels sis quilòmetres de litoral, Moncofa ofereix platges de fisonomia diferent. Suaus còdols amb arena a l’interior conformen un conjunt de 16 platgetes en què es poden trobar des de platges urbanitzades, com Pedraroja, el Grau i Masbó, que representen espais aquàtics ideals per a practicar tot tipus d’esports nàutics, fins a les zones tranquil·les de les platges del Belcaire, Beniesma i l’Estanyol, llocs on es pot gaudir de les aigües netes en contacte total amb la naturalesa, ideals per als amants del descans més absolut, escenaris de llibertat dominats pel blau de l’horitzó.
Expèriences
Posta de sol des de les dunes de Moncofa
Des de 12 €
Moncofa: Origen de una villa medieval
Des de 12 €
Galeria d'imatges
Ermita de Santa María Magdalena
Símbol del que antany va ser el poblat marítim del Grau, està situada cap a l’orient, a 400 metres de la platja. Segons dades documentals, es va construir en commemoració i acció de gràcies a l’arribada de la imatge de Santa Maria Magdalena per la mar. Se’n celebra la festa, amb més de 500 anys de tradició, el 23 de juliol amb el famós desembarcament de la patrona. L’ermita es va alçar sobre les runes d’una antiga ràbita àrab, famosa perquè prop d’aquesta, en 1608, es va signar la pau entre cristians i sarraïns, amb què es va posar el punt final a la reconquesta. Alguns testimonis ens asseguren que de la façana penjava un fanal que servia de guia als pescadors que estaven en alta mar.
Església parroquial de Santa María Magdalena
El monarca Alfons el Benigne atorga, en 1329, al tutor Gilabert de Centelles, hereu del senyoriu de Nules, la facultat per assignar terreny a Moncofa per construir una església i un hort per al rector. L’església actual es va construir en 1698 sobre una de més petita de 1329. L’església nova respon als gustos de l’època, la transició entre el barroc i el neoclàssic valencià. Nau central amb xicotetes naus laterals, que serveixen de refugi als sis altars reduïts en què es veneren imatges de santa Maria Magdalena, Immaculada Concepció, sant Isidre, el Sant Sepulcre, Crist de l’Angoixa i Jesús Natzaré, entre altres. L’altar major va quedar finalitzat en 1798, amb una volta de canó espectacular amb teginat, en què destaca un medalló pintat que representa l’exaltació de Maria Magdalena. El retaule major, d’estil barroc, està regit per la imatge de Santa Maria Magdalena dins d’una fornícula flanquejada per dues columnes corínties tallades en fusta; motius florals de gran exquisidesa atorguen a l’església de Santa Maria Magdalena la seua excel·lència; en conjunt una obra única del barroc amb tendència neoclàssica.
Platja Estanyol
És la platja situada més al sud de Moncofa i en el seu suau recorregut de 900 metres hi presenta residus de l’antiga marjaleria, amb el xicotet llac de l’Estanyol (d’on ve el nom), a més d’àrees d’interés natural com la microreserva de flora. Aquestes zones són ideals per a la pesca amb rall i la pesca amb llançadora. Pròxima a la localitat de Xilxes, és una platja molt ampla i, per la tranquil·litat que s’hi respira, ofereix als seus banyistes la possibilitat de gaudir de la mar en ple contacte amb la naturalesa.
Platja Beniesma
Les zones de Beniesma formen part de la història de Moncofa per la construcció, en el segle XVI, de la torre de vigilància per a protegir la localitat dels barbarescos de veles blanques i per la gran activitat comercial en l’embarcació de mercaderies que es duia a terme als voltants. Actualment, el desenvolupament de la futura passarel·la per salvar el Belcaire i la regeneració de costes la converteixen en una de les platges amb més projecció de la nostra costa. Al llarg del recorregut trobem restes de l’antiga torre, zones escarpades i platges de còdols suaus i cales d’arena.
Platja Belcaire
Situada a la partida del Tamarit, porta el nom del riu que hi desemboca; el riu Belcaire era un racó natural d’eixida a la mar d’una part de la serra d’Espadà, que, en temps remots, tenia la funció d’embarcador. S’exportava a Roma gran quantitat de productes produïts en aquesta terra com ara les figues en «coffini», d’on, segons alguns estudiosos, prové el nom de Moncofa. Actualment, la platja és famosa pels barets, lloc d’oci on centenars de joves acudeixen a disfrutar de les nits de l’estiu vora mar. En un futur, hi està projectada la construcció d’instal·lacions modernes i un port esportiu per a disfrutar dels esports nàutics, amb què es recuperarà la seua funció ancestral com a embarcador.
Platja Grau
Va ser la primer platja urbanitzada per ser la més pròxima a la localitat de Moncofa. Antigament, hi habitaven famílies de pescadors i famílies de la regió que arribaven en els mesos estivals per a disfrutar de les platges tranquil·les i de les festes de l’estiu. Actualment, té tots els serveis d’una platja amb bandera blava i s’hi esdevenen multitud d’actes culturals i esportius, entre els quals destaquen el Desembarcament de la patrona, el 23 de juliol, o la travessia nadant Banderes Blaves. Al llarg del seu recorregut, es poden observar les sis platgetes i diverses places i zones verdes a la riba marítima. És coneguda pels seus miradors, ideal per a contemplar una eixida del sol romàntica des de la mateixa vora de la mar.
Platja de Masbo
Plena de tamarindes i palmeres, sembla un oasi a la mateixa vora de la mar. Deu el seu nom a un llac d’aigua dolça que ocupava la part interior del seu traçat, hui dia canalitzat pel canal de Masbó. Antigament, part de la superfície estava ocupada per l’antic càmping de Moncofa, lloc d’estiueig i principal focus emissor de turistes internacionals en els anys setanta. Actualment, és una zona moderna amb avingudes amples, camps esportius i zones verdes on se cita una multitud d’estiuejants per a disfrutar de les vacances.
Platja Pedraroja
El nom d’aquesta platja ve donat pel còdol suau de color roig terrós que antigament hi havia en aquesta part nord del litoral de Moncofa. Actualment, és una zona privilegiada per als estiuejants que disfruten d’una de les zones més tranquil·les i amb més dotació de serveis. Està formada per tres platges que formen xicotetes cales al nord de les esculleres en traçat de 550 metres. Hi trobem un punt accessible de la Comunitat Valenciana, zones de vigilància i socorrisme, i diferents camps esportius a la mateixa vora de la mar.
Birdwatching en Moncofa
En les zones litorals del sud de Castelló, ja siguen platges d’arena o de còdols i graves, com les de Moncofa, o en les marjals i zones humides comunes a estos municipis, es poden observar multitud d’ocells de famílies molt diverses, adaptats a la vida en diferents ecosistemes que són cada vegada més escassos. Constitueixen refugis per a aus aquàtiques residents i nidificants que passen ací el seu període de cria en els mesos de primavera i estiu. També suposen punts clau per a molts ocells migradors, que descansen ací abans o després de creuar el Mediterrani en els seus llargs viatges entre Àfrica i Europa.
